Qui sóc ?
Em dic Marc Riera i Morató. Sóc un ciutadà del món que viu en un petit país que és Catalunya. Faig vida a Osona. Sóc de Manlleu tot i que cada nit dormo a Roda de Ter. Sóc periodista, activista cultural i carnívor. Tinc la targeta client del Bon Preu. Ara mateix cap dona no em té robat el cor però si l’Àfrica. Sóc del signe de lleó. De petit vaig plorar amb els dibuixos de la família Robinson. Somio amb jubilar-me amb l’Estat del benestar amb vigència. Imma Monsó és la meva escriptora favorita amb el permís d’en Sergi Pamies. De jove, Ponche Caballero amb cola i ara una bona estrella Damm. Esportivament meu cor és blanc-i-blau i verd-i-negre però mai ens barallarem per un esport. El dia de Sant Jordi és un dels meus favorits del calendari. No em busqueu al circuit de Catalunya.
Força, Enric.
No ets l’únic sobre la pell d’aquest univers que penses així
Marc, m’han xivat que tenies bloc, interessant i lliure com sempre.
Tornant cap a casa he recordat que ets de les primeres persones amb uqi vaig “conspirar” políticament, pels 5 minuts a l’institut, recordes?
Ving, salut!
Desde petit ja apuntaves que series defensor de les causes justes (encara que fossin perdudes). Un dels més vius records de la meva infància és a tu cridant JUSTÍCIA en aquella escola de monges encarcarades i també et recordo castigat “al rincón” per xerrar… (jo era sempre la que ocupava l’altre racó…). M’ha encantat veure que no has perdut la teva essència de llibertat i de comunicació.
Muas, RR
Marc,
l’enhorabona pel bloc, de fet jo dono l’enhorabona a la vida per haver-nos sincronitzat en diferents etapes. Perquè sóc amant de la literatura però en especial de les relacions humanes. Per mi la vida és un gran baobab amb arrels profundes a la mare terra i una copa gegant sota la qual ens reunim la humanitat.
Molts records,
Montse
No ens coneixem..T’he descovert a partir de la pagina web de la Gemma (que per cert m’encanta)…i m’he enganxat llegint el bloc…quina nostalgia..m’he donat compte que trobo a faltar Catalunya i el Catala…la llengua que em surt del cor
Es tard, …d’una nit de dilluns enboirat al sud de Londres…
Aquest baobab s’està morint… a veure si l’alimentes una mica!