Descans i compromís

El problema d’aquest país no es diu ‘Pretòria’ ni ‘Millet’. Es diu ciutadans (no pas la formació política). La majoria ha, socialment, abdicat. La classe política campa ‘a sus anchas’ perquè el teixit social no exerceix cap tipus de control. Segurament hi hagut un interès de la classe política (local, nacional, internacional) perquè així sigui però també cal admetre que ens hem tornat ‘comodons’. Som una societat de sofà o ‘chaise longe’. Hem deixat reposar el compromís amb la idees i només ens mourem si algú desarramba el sofà. Queixar-se i reclamar amb l’excusa que ja paguem uns tributs és un argument massa simple per una societat cada cop més complexa. Ens emmotllem per dir que som flexibles i quan mirem la foto del DNI de la cartera està més vella i esgrogueïda que un mateix es diu ‘Ui que diferent que estic!”. Anem a comprar un rentaplats i sortim de la botiga amb un televisor, anem en petit comitè a Roma i acabem anant en massa a Londres,… Hem estat tant permeables que el fred se’ns ha posat al cos i ara tenim pulmonia.