El país ha viscut pendent d’una lleona que ha resultat ser una gossa feréstega, abandonada i salvatge. Aquest pobrot animal no deixa de ser el mirall d’aquest país on es viu més pel que ens ha semblat veure que pel que realment hi ha. Llavors inflem el globus i hi muntem un galimaties que s’acaba desinflant de cop. Hem estat reintroduïnt l’ós al Pirineu i ara ens surten lleons a tocar el País València. Vivim de falses percepcions. De la foto amb flaix (sempre queda més espectacular). Intentem autoenganyar-nos. Hem empaitat una gossa-lleona desgraciada amb armes, escopetes i càmeres de televisió però ens hem oblidat de la bèstia domesticada i encorbatada que custodiava les nimfes del Palau de la Música. I com que som tant previsibles ara les protectores d’animals es queixen perquè van matar l’animal creuat, els que van veure la lleona neguen cap complicitat amb la beguda i els governs xiulen ‘El cant de la senyera’ per apagar el murmureig del poble. Res canvia. I els mitjans de comunicació guarden un racó del resum de l’any per la lleona i en Millet.
Foto: Oscar Garcia (El Periódico)
