Quatre trets

En aquell lloc on fins i tot la nit reposa els quatre lladrucs de gos no han sorprès. Eren l’efecte en cadena dels quatre trets secs que s’havien sentit abans. Una antiga pistola rovellada guardada molts anys en un calaix. Un home de mitjana edat havia entrat, a poc a poc i concentrat, en aquell cementiri situat al costat d’una finca pairal formada per una masia ara (reconvertida en un xalet amb piscina) , una immensitat de camps de conreu i una ermita desangelada. L’home ha posat la mà per dintre de la vella portalada de ferro i ha obert. No era la primera vegada que ho feia i en sabia el truc. Estava molt concentrat i res el podia distreure. Un cop a dins, i com aquell que fa un ritual, ha anat directe a un nínxol que hi ha al fons a l’esquerra. Allà ha observat com la pasta que aguanta la làpida encara no era seca del tot. Ha tret la pistola d’una bossa i ha disparat els quatre trets secs. Ha tirat a barraca, sense mirar a cap punt en concret. Els trets han quedat marcats a la làpida tot i que l’home no ha mirat on havien impactat. Ha marxat i s’ha retirat. Descarregat per haver complert. Ella sempre li havia dit que quan morís es vengés i disparés, a toro passat, a aquell seu cor tarat que mai s’havia enamorat. D’ell i de ningú.

Una oficina de ‘La Caixa’

Prop de casa hi ha un local en lloguer. Els propietaris han arreglat els baixos per tenir uns calerons extres. Volen ajudar a tirar endavant a la filla, una dropa que estava molt bona però que va anar massa ràpid. Amb 16 anys ja estava casada amb un home que la feia servir de ‘florero’ i ,tal i com avui la delata el seu rostre castigat, consumidora de cocaïna habitual. Entre els veïns hi ha el ‘xiuxiueig’ interrogatiu preguntant-se que hi posaran. Amb un veí ‘catxondo’ li he dit que m’agradaria que hi posessin uns baixos d’aquests ‘clandestins’ on hi ha prostitució. Els dos miraríem per la finestra a veure qui hi entra i qui surt. Quan sortissin les noies que hi treballarien ens faríem els trempats. Aquest veí, que és un solter d’or i que alguns nens del barri li diuen tiet, diu que potser alguna d’aquestes dones que ha viscut ‘coses tant grosses’ s’enamoraria d’ell. La seva mare, xapada a l’antiga, no acceptaria una jove ‘forastera’. Tot i això el veí diu que hi treballarien moltes dones catalanes que amb la crisi van ‘escanyades’ i no poden pagar la hipoteca. La resta de veïns somien que hi posin una oficina de ‘La Caixa’.