Herois

Heidi i Marco tenien la seva sexualitat. Mai me’ls vaig imaginar fent un ‘polvo’ i molt menys fent l’amor (el sexe amb o el sexe sense amor o tot el que es vulgui). Els herois de la meva joventut no passaven del ‘rifi rafe’ que hi havia a ‘Verano Azul’ per lligar-se a la Bea. Els anys i els somnis utòpics han esfondrat als herois dels mèdia per a ser tu un heroi/heroïna. Un heroi que cada dia creues la porta de casa per barallar-te en una guerra on no hi ha cascos blaus, resolucions internacionals i on no queda clar en quin bàndol està cadascú. Les armes aquí són igual de mortals però menys mediàtiques i sorolloses. Factures, hipoteques, petites quantitats que mai pots arribar a pagar….L’únic alè en la batalla són el somriure de dos nens que t’esperen en la teva caserna central a la que tant desitges arribar. Ara som tu i jo. Dues cares i dos cossos desconeguts. En un cas normal cardaríem un ‘polvo’ però si em permets avui et faré l’amor.

A ‘La Contra’

Si mai volen saber dels meus pensaments no els busquin a la famosa ‘contra’ de la Vanguardia que diàriament signen el trio Amiguet, Amela, Sanchís. No pensin que vulgui ser pretensiós i que consideri que hi tindria alguna cosa aportar-hi. “Moltes gràcies però el que busquem no és el seu perfil” seria la resposta que els citats autors donarien a gent com jo parafrasejant qualsevol oficinista d’ETT. Sàpiguen que no sortiré en aquesta secció perquè sóc de pell blanca, no sóc homosexual (per ara no he descobert aquesta ‘tendència’ sexual), tinc mòbil de contracte, cobro una sou mensual de gamma mitja, no miro ‘House’ ni ‘Lost’ (per més inri m’agrada ‘Ventdelpla’ i ‘Infidels’), no tinc cap títol mundial de seducció, la meva iaia no és Pipi Lamstrung o no practico cap tipus de meditació. Sóc un tipus massa previsible, d’aquells que no es porten.