L’Agustí d’El Mallot em va parlar ara fa unes setmanes d’un grup que portava per nom Manel i del que deia que a tot arreu ‘els deixen de cullons’. De seguida em vaig posar les piles. Manel? Qui són i que fan? Dies desprès em va caure el seu disc a les mans. Només de veure l’estètica, l’àlbum em va fer arribar bones vibracions. Unes vibracions que es van acomplir a partir de la segona audició (ara sona al meu cotxe i quan acaba torna a començar). Lletres excel·lents i uns arranjaments i una instrumentació molt rica (especialment valorada si tenim en compte que és un primer disc). Música pop amb tocs folk, de cantautor i amb influències clares de Pau Riba, Sisa i Antònia Font. Gent jove. Saba nova. La música en català no ha de patir amb noms com Manel o Ivette Nadal que cadascú al seu nivell són la claus per tenir una escena de qualitat i diversa.
El pas segon va ser contactar amb el grup perquè vinguessin a l’Ateneu a fer la seva presentació a Osona. Els tindrem el mes de gener. A gaudir-ne!
Ja avisaràs del concert,
fa quinze dies que també els porto al cotxe; tenen alguna cosa.
Salut
Absolutament d’acord amb tu, uns carcks del pop minimalista! els hi vaig donar el Premi Joventut del Sona 9 2007.
M’encanten!
Hola! Bon tot aquest ‘cuento’ que munten aquests dies. Espero que et vagi tot superbé. Saps que m’hauries d’enviar? Una adreça postal per fer-te arribar la gravació de taula del concert de Manlleu. Un petonas admirada amiga!