No hi ha crisi econòmica

Alguns s’indignen quan dic que no hi ha crisi econòmica. I jo m’hi faig més fort. Els ‘inputs’ que jo detecto així ho indiquen. Exemples: Dificultats per trobar una taula en un restaurant o gent a fora volen entrada per un concert musical. Això no és cap crisi econòmica. Estem davant una crisi de model social i financer. Tot ens vam pensar que érem classe mitja i ha resultat que el planeta no dona per tot. Ara que hi ha hagut el ‘crack’ a tots ens costarà renunciar a coses i aspectes que tots ja havíem pensat que eren eternes però no hi haurà més remei (Hi haurà més mecànics i menys venedors de cotxes). De tot plegat en sortirà un augment de la inseguretat, el pànic i l’eterna pregunta de ‘Cap on anem?’. El sistema capitalista més lliberal ha fet funambulisme per la corda (recursos, consum, població…) i ha acabat caient. El gran problema és que ara han de reformular el sistema els mateixos que van construir un model poc real i poc humà.