Èxit-ats

 

La ressaca del Mercat de Música Viva ha estat dolça pels organitzadors. Massa cofoisme pel que és la realitat. El que si que és cert es que vist el que podia haver estat (a la teoria) ha sigut una edició força correcte però no més. Dir que s’han superat els 100.000 espectadors de l’any passat amb sembla frívol. Frívol perquè no amb crec que l’any passat hi fossin i perquè no hi ha cap tipus de control de quanta gent va al mercat. L’altre perquè no amb crec que hi hagués més gent que l’any anterior. Artísticament no ha estat un mal mercat. El país té artistes de nivell. El problema es que s’hi segueixes el circuit musical de manera regular la majoria de les propostes ja les havies tingut. Com espai de trobada no cal dir que el Mercat serveix. Aquest és un mercat on qui paga mana i com que paga el Departament de Cultura manen ells. Tot el que et diguin desprès per justificar-ho no és altre cosa que fum.

Les circumstàncies

 

Si tu vols i jo vull que ens frena? Les circumstàncies. I qui ‘collons’ és o són les circumstàncies? Jo m’autoenganyo i les anomeno com el ‘teló de fons’. És el mot que serveix per convencem que tot acabarà com en una bona funció de teatre (aplaudiments i ‘glories’). Teatre rosa. Les circumstàncies són les que ens han fet retrobar i les que ens separen. Frases ‘autèntiques’, sentides. Feeling sincer i paraules fluïdes. Sense artificis. Desig. Perquè són tant putes les circumstàncies? Les circumstàncies són eferalgan pel mal de cap. Nervis que s’exalten o es destrossen. Sensibilitat. Frases cursis que com per art de màgia fan aparèixer cada cop que hi ha circumstàncies.

Si mai les circumstàncies amb venen a veure, les convidaré a sopar a casa i els diré que ni que sigui per unes hores desapareixen o s’amaguin.

 

El camioner ‘catxondu’

Tot i que no s’acaba de veure clar penjo una foto que vaig fer divendres anant amb el cotxe cap a Solsona. Un camió de transport de porcs portava com a inscripció a la part del darrera ‘Transport de Ministres’. Com que anava a darrera seu (prou aborrit que es anar a darrera els camions) cosetes com aquestes ajuden a distreure. Vaig deduir que el camioner era un ‘catxondu’. El citat camió també feia promoció del municipi de Creixens que vaig deduir que era el poble del camioner.

El baobab s’ha trasplantat

Acabo de trasplantar el meu baobab. Si els de branques i fulles han crescut centenars d’anys en zones on els humans no eren tant destructius com aquí, aquest baobab de textos, imatges i comentaris s’ha mutat a una nova computadora. Aquest post és un agraïment a la gent de Bloctum que és on el baobab ha crescut (poc a poc) fins ara. Bloctum va ser el seu dia una alternativa pels que volíem utilitzar WordPress en català. Un treball voluntari i capacitat. Ara -i per sort de la nostre llengua- ja tenim WordPress normalitzat. Els recursos multimèdia que et dona directament WordPress són molts més. De tot cor, moltes gràcies gent de bloctum !

La vida és als bars

Sí, ja sé que potser és poc seriós parlar dels bars en aquesta primera entrada, després de tan de temps. Potser hauria d’explicar-vos com hem viscut a Madrid el tràgic accident d’Spanair o com s’encara des de la capital d’Espanya el finançament autonòmic. Hi haurà prou temps i ara necessito desconnectar una mica.

En parlàvem l’altre dia amb en Marc Riera, que va venir de visita. Els bars són el punt de trobada, on es pot palpar millor el sentiment del carrer, allò que preocupa, on la vida està viva. Als bars tot flueix amb la serenitat i una certa feixugesa, de fum, de música, d’alcohol. Els cafès poden ser, amb mesura, l’espai de repòs, el parèntesi. Sovint són la solitud acompanyada.

(fragment del post d’en Joan Rusiñol. Com que és fruit d’una conversa mantinguda entre jo i ell m’ho faig una mica meu)

Bloc d’en Joan Rusiñol